Article publicat a la revista digital AVANT (Òrgan d'expressió del Partit dels Comunistes de Catalunya)
Durant la segona meitat del segle XX, alguns dirigents comunistes
europeus van renunciar a explicar què era la dictadura del proletariat i
perquè els comunistes la defensem. Van preferir apostar per una
suposada renovació del llenguatge marxista. Com és lògic, en el seu
moment aquesta postura es va vendre, no com una renúnica ideològica,
sinó com una qüestió de pura eficàcia comunicativa, simple màrqueting.
Vist en perspectiva, no hi ha dubte que la renúncia a
la dictadura del proletariat va sentar les bases d'un pervers
revisionisme a la sina del socialisme europeu que ha condüit a
l'afebliment de la capacitat transformadora de la Classe Treballadora.
El principal error d'aquells dirigents va ser no comprendre absolutament
res de la teoria de la lluita de classes, molt probablement, com a
conseqüencia d'una lectura superficial i oportunista de la literatura
marxista i leninista. És un error que encara avui perviu i que porta a
molts a comprendre la dictadura del proletariat com un mitjà per arribar
al socialisme. Antagònica a aquesta via "dictatorial", alguns autors
pseudomarxistes van erigirse com a defensors d'una suposada via
"democràtica" al socialisme. Tanmateix, aquest posicionament és una
bestiesa perquè, en realitat, per al marxisme, el socialisme i la
dictadura del proletariat són la mateixa cosa.
En efecte, el socialisme és per a Marx, Engels, Lenin i la resta de
pensadors marxistes clàssics, una democràcia obrera i al mateix temps
una dictadura del proletariat. Això és així, perquè el marxisme parteix
d'una concepció de l'Estat com a mecanisme d'opressió de classe, és a
dir, parteix de la constatació que tota forma d'Estat, per democràtic
que es pretengui, és al mateix temps una dictadura de classe. D'aquesta
manera, l'Estat capitalista s'entén com una democràcia burgesa, és a
dir, una democràcia només per als burgesos capitalistes, i al mateix
temps com una dictadura dels capitalistes sobre la Classe Obrera. Com a
sistema alternatiu, el socialisme es planteja com una forma d'Estat i,
per tant, també com una forma d'opressió de classe, però de la Classe
Treballadora sobre la Classe Capitalista. El socialisme és per al
marxisme una democràcia de la Classe Treballadora, una democràcia per
als treballadors i, al mateix temps i forçosament, una dictadura de la
Classe Obrera sobre la poderosa burgesia.
La diferència entre el capitalisme i el socialisme com a formes d'Estat i
per tant d'opressió de classe rau en els diferents objectius que
persegueixen. Mentre que l'Estat capitalista cerca agreujar al màxim les
diferències de classe afavorint la concentració de poder en mans dels
capitalistes, l'Estat socialista cerca acabar amb la societat classista i
utilitza els mecanismes de l'Estat per a limitar i reduïr i
progressivament el poder i els privilegis de la burgesia fins a
convertir-la en Classe Treballadora.
La importància de comprendre el socialisme com a dictadura del
proletariat, no és, doncs, només una petita qüestió formal del
llenguatge. És un pilar fonamental sobre el que s'han construït totes
les revolucions populars que han tingut èxit, des de la Revolució Russa
de 1917 fins als processos revolucionaris actuals a l'Amèrica Llatina.
No en va, el que caracteritza un veritable govern popular és sempre l'ús
dels mecanismes de l'Estat per a imposar les necessitats de la majoria
treballadora als privilegis del capital. Això és així perquè només a
través dels mecanismes democràtics d'un Estat Socialista pot la Classe
Treballadora fer front a l'enorme poder del capital: a través
d'expropiacions, nacionalitzacions, polítiques fiscals progressives i
redistributives, legislacions radicalment igualitàries i el control dels
mitjans de comunicació de masses, les forces de l'Estat i els serveis
d'Intel·ligència. És senzill d'entendre perquè als capitalistes els
sembla una dictadura tot allò que caracteritza la democràcia dels
treballadors/es. També és lògic, sincer i molt més útil assumir-ho
obertament i explicar-ho tal com és.
Els i les comunistes defensem un sistema alternatiu al capitalisme, el
socialisme. Entenem que el capitalisme és una dictadura de la minoria
poderosa sobre la majoria treballadora, només formalment una democràcia.
Entenem que el socialisme és una veritable democràcia de la majoria per
damunt dels privilegis de les minories propietàries. Pot ser que
dictadura del proletariat no sigui una expressió massa engrescadora per a
alguns però és absolutament sincera i transparent i no ens convé
oblidar-nos del seu sentit.
FG
http://avant.avant.cat/2013/09/lalliberadora-dictadura-del-proletariat.html
